Fragment del testimoni de la Francine a Entre el record i l'oblit
« El 20 de juny de 1940, és a dir, just deu mesos després que es retrobessin els meus pares [a l'exili], naixia jo, Francine, qui narra aquesta crònica. Vaig créixer a Oloron, petita ciutat industrial del departament dels Pirineus Atlàntics. Hi vivien molts refugiats espanyols, però pocs catalans.
Tinc records de la Segona Guerra Mundial i dels alemanys que ocupaven un petit hotel al costat de casa nostra. N’hi havia un que rentava sempre el cotxe al carrer i que, amb tota la bona fe, ens oferia caramels, però la mare no volia de cap manera –i ella no ens en podia comprar, és clar.
L’any 1944, quan va acabar la guerra, va néixer la meva germana petita, la Marie-José. Vam viure pobres –com a família obrera– però feliços. Gràcies a les hores extres que feien el papa i la Teresa a la feina, vam començar a comprar mobles i vam anar establint-nos definitivament. Parlàvem català a casa, la mama ens explicava En Patufet, El timbaler del Bruc, la llegenda de Sant Jordi; ens cantava El Virolai, L'Hereu Riera, El noi de la mare, ens ballava la sardana...
Menjàvem cuina catalana i, plorant, la mama ens parlava de la seva estimada Barcelona. Ara, mirant-m’ho amb perspectiva, agraeixo als meus pares el fet d’haver estat per a nosaltres un model de coratge, de feina a més a més, ben feta i de resiliència .
Quan va morir el meu pare als 51 anys, la meva mare, la Marie-José i jo vam anar a viure amb les meves dues germanes grans, que vivien a París. Vaig estudiar per ser secretària i em vaig casar. El meu marit i jo vam decidir passar un any al Quebec. Però ja en fa més de quaranta que hi visc! Durant tots aquests anys només anava de vacances a França. Quan em vaig divorciar, vaig tornar a la universitat: a la ciutat de Quebec vaig fer la llicenciatura en Educació preescolar.
Després, a Mont-real, vaig fer un màster en educació. Vaig treballar 30 anys en parvularis i la meva feina va ser tota una passió. Cada estiu el meu fill Jordi i jo anàvem a passar dos mesos amb la meva mare, que vivia als afores de París. Els primers deu minuts amb ella no sortia el català de la meva boca, però després ja començava a parlar el «meu català», és a dir, barrejat amb castellà i francès.
La primera cosa que vaig voler fer quan em vaig jubilar l’any 2000 va ser: aprendre el català! Anava als dinars de Sant Jordi organitzats pel Casal català del Quebec. I per fi, l’any 2007, vaig saber que començaven els cursos de català a la Université de Montréal. M'hi vaig inscriure i, des d’aleshores, la meva vida ha canviat: estudio, parlo, llegeixo i escric el català amb passió.
Vaig fer un pelegrinatge a Barcelona per veure el pis del carrer Aragó, on va viure la meva mare des dels dos anys fins a la guerra, el carrer dels Enamorats, on el meu pare li va fer el primer petó, i els cementiris del Poble Nou i de Sant Andreu, per trobar els familiars que van ser-hi enterrats. Finalment vaig anar al Passeig Sant Joan, tot i que ja no hi ha la Casa Elizalde, on havia treballat el meu pare. Vaig anar a Olot i em vaig emocionar en veure la Plaça Major i imaginar-me-la plena de gent que fugien dels bombardejos.
Vaig anar també a Sant Joan les Fonts per buscar la família Busquet que havia acollit els meus pares i germanes; vaig travessar la frontera per la Jonquera i el Pertús: tancant els ulls veia la meva família entre els milers de refugiats sota la pluja i la neu del gener de 1939. Vaig anar a Perpinyà –no hi havia ningú, però, a l'adreça que tenia del meu padrí i vaig plorar a la platja d'Argelès-sur-Mer, on va estar tancat el meu pare...
Tot aquest recorregut el vaig fer per buscar les meves arrels, per recuperar el català i deixar al meu fill i als meus néts la història de la nostra família.
Ara vull conèixer a fons Catalunya i he començat visitant Figueres, Cadaqués, Ripoll, Vic, Tarragona, Vallbona de les Monges i Lleida. Per a mi és molt important conèixer tots i cadascun dels racons de Catalunya perquè és allà on tinc els meus ascendents i, a més a més, perquè m’estimo aquesta terra i la seva gent. »
